Saturday 11 August 2007

Rutina

Namaste minnasan!

Poc a poc em vaig acostumant a la meva nova llar. El dia a dia no varia gaire, pero cada dia aprenc alguna cosa nova. Avui toca explicar-vos a que dedico les hores del dia, com es la meva rutina, vaja.

El meu horari oficial comenca a les 8:00 del mati, hora d'esmorzar. pero normalment em llevo mes aviat, alla les 6 o aixi perque els participants son joves entusiastes i varen insistir a implantar un "morning exercise" per comencar el dia en forma. Normalment m'hi apunto, pero no us espanteu perque no es massa estricte, cada dia se'n encarrega algu diferent. Pot durar des de 30 segons a 10 minuts, a la practica. Despres ells se'n van cap al camp pel "farm practical". Aixo vol dir fer de pages i endurir-se les mans treballant la terra, traient males herbes, regant, plantant i tota la resta.

A les 8:00, esmorzem, i mitja hora mes tard tenim el "morning gathering", que es com una estona de reunio i pregaria. Aqui es quan intento desxifrar alguns dels himnes escrits en hindi, sense massa exit, haig de confessar. La resta del mati i la tarda treballo a l'oficina. Dinem a les 12.30 i despres ells tenen una estona fins a les 2:00 que es quan comencen un altre cop.

La meva feina varia una mica depenent de quan toca classe d'angles. Jo i en Takaya ens encarreguem de les classes (al menys mentre no vingui el professor oficial), intentem que parlin angles decentment sense esmicolar-lo gaire i que perdin la por a expressar-se. La veritat es que no tinc fusta de professora pero em pensava que seria pitjor... Deixo les anectodes per un altre dia.

A mes a mes tambe ajudo al professor Samir i faig fotos aqui i alla, mentre ells fan classe o a algun dels poblets on tenim algun projecte en marxa. Avui he hagut de fer els retrats dels participants i ahir vaig tirar-ne unes quantes mes mentre feiem el transplantament del arros com a "community work".

A grans trets aixo es el que faig sota el ventilador suant la gota gorda (i aixo que treballo en una oficina, planyo els que han de treballar sota aquest sol de justicia). Finalment, acabem el dia sopant a els 19:30. A aquesta hora ja s'ha fet completament fosc. Com que no em queda massa mes energia acostumo a retirar forca d'hora.

Chin pun!

Vista des de la meva finestra (amb sorpresa)
View from my window (with surprise)
Allahabad,
08/07

Namaste minnasan! Little by little I am getting used to my new home. I want to tell you about my routine here, how I spend my hours here.

My oficial workday starts at 8:00 am, breakfast time. Normally I get up earlier, at 6:00 or so because the particiants are young people full of energy who insisted on introducing "morning exercise", in order to be healthier and fit just from the beginning of the day. Usually I join, but don't worry, it's not that strict. Everyday someone different has to lead it. It can long from 30 seconds to 10 minutes. After this they go to the fiel for the "farm practical". This means they will
strengthen their hands working with the soil, weeding, watering, planting and all the rest.

At 8:00, we have breakfast, and half an hour later we have "morning gathering". This consists on a moment to pray and meet with the other members of the community. That's when I try to decode the himns written in hindi, but I must say I am not really successful. I work in the office during the rest of the morning and afternoon. We have dinner at 12.30 and the students have some time for themselves before starting classes again at 2:00.


My duties change depending on the english class. Me and Takaya are in charge of these classes (at least, until the official teacher comes), and we try teach the art of s
peaking nice and decent english while encouraging them to talk. Honestly, I haven't the makings of a teacher but I thought it would be worse... I leave the funny stories for another day.

In addition to this I help prof. Samir and take pictures here and there, of them during their class or whenever we go to visit one of the villages where we have an ongoing project. Today I took the portraits of the participants and yesterday I took some more during rice transplanting we did as community work.

This is just and sketch of what I do under the always spinning fan. We finish eating at 19:30. By then it's completely dark already. I don't have much energy so I end up going to my room quite soon.

Chin pun!

Dixit: Am I an apple? Yes, you are an apple. (during rice transplanting)

5 comments:

Anonymous said...

Pieta!!!
bon dia!!! vai arribar divendres de berlin i tot just ara fai una petita ullada a totes les novetats q hi ha per aquí. Com q estic a casa de passada (avui torno a marxar cap a eivissa, jeje), la veritat és q no he pogut mirar-me tot això amb gaire calma, xo m'alegra saber d tu i veure q estas bé. Berlin genial, és un viatge q val la pena, de tornada d'eivissa el dimecres, ja intentaré posarte al dia. Un petó mlt gran. Fes bondat e!!!
1abraçada!!!

Anonymous said...

Hola PietaPiiiii,
Avui es el primer día que entro al teu blog, me l'ha passat el Josep. Ja m'extranyava que no escrivissis res, estava preocupada amb el tema del Monzon...
Jo igual que sempre, amunt i aball. No sé si t'ho vaig sir però nire a viure amb el Jordi al piset de Badalona, estic molt contenta, la veritat. Al setembre comencem a arreglar-lo, hem de refer cuina i bany, bé i pintar i tot això.
La feina doncs millor que a Portalmix, cada día és un repte, soc la meva propia jefa pràcticament i he de vigilar molt de no ficar la pota perquè els meus errors són molt més greus ara. Sempre sorgeixen problemes que sembla que no tinguin solució i que farán fracassar tot el projecte, però finalment apareix una solució miraculosa que em salva del desastre total.
En fi, ja saps, estressada, per variar. M'encanten els teus posts des de terres llunyanes, espero també fotos eh!!
Molts petons pieta, cuidat i toooorna!!

Anonymous said...

Namasteeeee!!! Així m'agrada, que pengis fotos!!! Vaya vista que tens punyetera!! M'imaginava el lloc no tan verd... jejejeje. M'alegro saber que estàs bé. Proposo que pengis una foto de la teva habitació (per dins) i així ens imaginem com vius (o dorms).

Per aquí tot igual. Se'm va inundar el garatge de casa amb la puta pluja. M'arribava al turmell!!! Dos hores buidant galledes d'aigua. Pensava que no acabaríem mai. Vaig trucar als bombers i tot, però estaven col·lapsats (com tot a Espanya últimament). I res, a fer bíceps, aigua cap aquí, aigua cap allà. Ara està tot bé. Crec...

P.D. Per l'Anna TheFish: que guai q vagis a viure am el Jordi!!!! M'alegro molt!!! Ja ens convidaràs un dia a sopar oi???? Jejejej. I que segueixin les solucions miraculoses!! Petons!

P.D. Per la Pia: Cuida't molt i disfruta. Penja fotos i somia. Aprofita el viatge i apren. No pensis. Viu.

Gemma.

Piapi said...

Merci altre cop.

Anna: te'm has escapat aquesta vegada pero no tornara a passar, jeje. No pateixis que t'incloure a la llista altre cop. No se que deu haber passat... Felicitats per la novetat! I disfruta-ho!

Gemma: ara que ho dius aqui porta dos dies plovent a bots i barrals. Avui hem batut records, tot el dia plovent...

Anonymous said...

Per cert, me vaig trobar amb l'Alba, no una, sinó dues vegades, a Berlín!

Que petit és el món!

David.