Monday 1 October 2007

CCNFE I

CCNFE es el centre on treballo, el Centre of Continuing and Non-Formal Education. Una de les tasques que he dut a terme darrerament es la traduccio d'un video sobre el centre. L'original estava en japones. I no, la traduccio del japones al angles no l'he fet jo, que mes voldria. Jo m'he encarregat de l'adaptacio al angles i la grabacio de les veus dels narradors (ho hem doblat en comptes de posar subtitiols).

El penjo aqui perque crec que algu podria tenir curiositat per saber que fem. M'hi incloc perque
vull formar part d'aquest lloc, encara que la meva aportacio hagi estat petita i la meva estada curta. A mi treballar-hi m'ha ajudat a entendre mes les motivacions de les activitats que fem i el perque de tot plegat. Encara queden molts caps per lligar. I la gran pregunta: "Es util tot plegat?" El text es una mica llarg, per aixo l'he dividit en dues parts.

"El 70% de la poblacio India es viu al camp. Avui en dia a les arees rurals homes i dones es desesperen al veure com disminueix el seu poder adquisitiu i augmenten les diferencies economiques vers la gent de la ciutat.

La dona del camp pateix des de fa molt de temps una forta discriminacio a causa del seu baix estatus social. A les families pobres les noies han de fer les feines de la casa, cuidar dels seus germans i germanes petits aixi com del bestiar, sobretot de les vaques. Les antigues tradicions matrimonials continuen fortament arrelades. Tot i que algunes costums estan perdent forca, casarse als 14 anys no es estrany. De resultes d’aquestes perjudicials diferencies, moltes no poden anar a l’escola i acaben sent analfabetes. A Allahabad mes de la meitat de la poblacio femenina es incapac de llegir o escriure. Aixi es com les tradicions accentuen i perpetuen la discriminacio de la dona i la baixa posicio social.

Pel que fa als nenes, 57 milions de menors de 5 anys tenen un pes inferior als minim recomanat. Pateixen malnutricio. Un de cada cinc nens no menja prou com per garantir un creixement saludable.

Per tal d’incrementar la productivitat, cada vegada mes pagesos dependen de fertilitzats quimics i pesticides. Les consequencies negatives d’aquest us intensiu no paren d’apareixer: el sol s’empobreix, la produccio s’estanca i els beneficis disminueixen. Cultius que abans resistien les plagues ara no suporten l’atac dels insectes, ja que estan perdent la seva resistencia a enfermetats i plagues. A mes, molts predadors han estat eliminats pels productes quimics. Molts pagesos temen per la supervivencia de les seves granjes i el nombre de suicidis entre ells augmenta.

A la India hi ha cent milions de vaques. Cada dia es produeixen muntanyes de fems. La majoria d’aquest adob s’usa a les cuines com a combustible, en comptes de ser aprofitat al camp com a fertilitzant organic. Si es vol assolir un desenvolupament sostenible es molt important trobar un combustible alternatiu als fems per al les cuines indies."

Lletra a lletra
Letter by letter
Allahabad, India, 08/07



Tornada de l'escola
Comeback from school
Allahabad, India, 09/07


El meu camp, la meva suor
My field, my sweat
Allahabad, India, 09/07


CCNFE is the place where I am working, the Centre of Continuing and Non-Formal Education. One of the works that I have been doing lately is the translation of a promotional video about this place. The original was in japanese. Sorry to let you down but no, the translation is not mine. I did the adaptation to english and the recording of the narrators voices (we dubbed the interviews instead of using subtitles).

I am posting this here because I thought somebody may want to know about what we are doing here. I am including myself as a part of this places, even if my contribution was small and my stay too short. Working in the video made me understand more the motivations of the activities we are doing. There are still a lot of open questions. And the big question: "Is all this useful?"

The text is a little bit long, that's why I divided it in two parts.

"70% of Indian population is rural, and now, these villagers are becoming more and more desperate as the economic gap between them and the urban citizen widen, and their purchasing power decreases.

Women in rural areas have long suffered from their low status in Indian society. In low-income families girls have to do the housework, look after their younger brothers and sisters and manage the livestock such as cows. Ancient marriage traditions still remain strong. Although some customs are loosing power, marrying at 14 years old is not uncommon. As a result of this gender bias which disadvantages girls, many cannot attend school and end up being illiterate. In Allahabad more than a half of the female population is not able to read or write. This is how traditions accentuate and perpetrate female discrimination and works towards maintaining their low social status.

The weight of 57 million Indian children under 5 years old is below the minimum requirements line. They are suffering from malnutrition. One in five children in India does not have enough food for healthy development. That’s a third of the world’s malnourished population.

In order to increase productivity, farmers for the past generation have become more dependent on agrochemicals. The bad consequences of this practice are showing one after another: soil is becoming poorer, production is stagnant and profit is declining. Crops which were once resistant to pests now perish under the attack of insects, as they are losing their natural disease and pest resistance qualities, and as good predators have been killed by the agrochemicals. Suicide-rates of farmers increase as they fear for the survival of their farms.

In India there are a hundred million cows. Everyday a huge amount of dung is being produced all over the country. Most of this manure is used as fuel in the kitchen, and not as organic fertilizer in the field. To achieve sustainable development it is very important to find an alternative fuel to replace manure in Indian kitchens."

Dixit: "Inconvenience makes us realize the importance of small things"

3 comments:

Anonymous said...

Les teves fotografies copsen aquesta realitat. No tinc paraules... Bona feina, tot i que la realitat continua sent massa crua per tantes dones d'aquest planeta...

Ara que parlem de dones, "no veas" el mardé que s'ha muntat aquí a Catalunya per una nena de 8 anys els pares de la qual volien que anés amb vel a l'escola...

Com que el teu viatge a l'Índia ja està acabant-se, voldria dir-te que moltes gràcies pelt eu blog! A mi personalment m'ajuda a obrir els ulls en aquest món que no s'acaba en un radi de 20 quilòmetres al voltant de BCN! Sobretot aquestes últimes fotografies, però totes les que has fet, m'aproximen a una realitat llunyana i desconeguda que, gràcies al teu objectiu, i a la paciència que tens per penjar les fotos 'on line', se'm fa una mica més propera. Molt bona feina i una fortíssima abraçada virtual!

David Casals i Vila.

Anonymous said...

Les teves fotografies copsen aquesta realitat. No tinc paraules... Bona feina, tot i que la realitat continua sent massa crua per tantes dones d'aquest planeta...

Ara que parlem de dones, "no veas" el mardé que s'ha muntat aquí a Catalunya per una nena de 8 anys els pares de la qual volien que anés amb vel a l'escola...

Com que el teu viatge a l'Índia ja està acabant-se, voldria dir-te que moltes gràcies pelt eu blog! A mi personalment m'ajuda a obrir els ulls en aquest món que no s'acaba en un radi de 20 quilòmetres al voltant de BCN! Sobretot aquestes últimes fotografies, però totes les que has fet, m'aproximen a una realitat llunyana i desconeguda que, gràcies al teu objectiu, i a la paciència que tens per penjar les fotos 'on line', se'm fa una mica més propera. Molt bona feina i una fortíssima abraçada virtual!

David Casals i Vila.

Anonymous said...

Pietaaa!!! ei ja deus estar de camí d tornada. tant que dèiem abans de començar, i mira, un estiu més q ja ha passat i una experiència més viscuda.
Sembla q a casa ara és temps d pluja, està fent uns dies mlt lletjos. A veure si amb la teva tornada ve el sol també!!!
Ei, merci a tu x tot, x explicarnos el dia a dia, per fernos descobrir un món nou, i sobretot per fer q no et sentissim tan lluny!!!
Ara ja només queda desitjar-te uns mlts bons últims dies i bon viatge de tornada!!!
1abraçada mlt forta, i 1petó encara més fort!
Fes bondaaaaat!!!!!