Darrerament no hi he anat tant perque m'he hagut de quedar fent feina a l'oficina, estava massa cansada o senzillament em feia mandra. M'he proposat tornar-hi a partir de dema. M'agrada i a mes a mes m'ofereix oportunitats fotografiques impagables. Els pobres ja s'han acostumat a la paparazzi que tenen per profe d'angles.
Un secret? Disfruto com una nena caminant descalca pel fang, sentint la terra humida contra la meva pell i el xof-xof-xof de cada passa. Tambe es veritat que mes val aparcar les sandalies si no vols passejar-te amb quilos i quilos enganxats a la sola.
De matines
In the early morning
08/07, Allahabad, India
Sometimes I join my students early in the morning in their work in the field. At quarter past 6 they are already there following the instructions of the farm manager, a small and strong man called Santosh. It's time to plant, transplant, weed, spread seeds, cut grass... You have to fight against lazyness to get on the tractor so early in the morning, but it is really the best time of the day to work the soil. The temperature is nice, maybe even cool and one can work without melting.
Lately I have missed it because I had to work in the office, I was too tired or simply lazy. I have the intention to start going again from tomorrow. I like it and it gives me the great photo opportunities. The poor guys must be tired of the paparazzi they have as an english teacher.
A secret? I enjoy walking barefoot on the mud, feeling the wet soil against my skin and the funny xof-xof-xof of my feet. You better take of your sandals if you don't want to carry kilos and kilos stick to your sole.
Dixit: "Gochisoosama"
Dixit: "Gochisoosama"
4 comments:
Ei noia! la veritat és q tota aquesta activitat em fa venir enveja. aquests ultims dies he stat vaguejant, mlt!!! no saps els farts d dormir q m'he fet! i tot i q em sento mlt bé, jeje, quan veig q podria aprofitar el dia com feu x aquí em vénen els remordiments!!!
demà, 11 de setembre, ja saps, festa a Catalunya, i prou, q demà passat ja torna tot com sempre. i no hi ha escapatòria possible!!!!
ja em comença a agafar el cangueli amb tot això d'haverme d posar en serio amb el projecte final. puc posar-ho en subhasta??? algú m'ho compraria??...
1petó, mlt gran!
Piaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!! Jo tb somio molt! Massa... Això ho hauria d'haver posat al post de la foto anterior, però mira ho faig aquí.
Caminar pel fang descalça... mmmm... que guai! Q relaxant! A mi m'encanta estirar-me a terra (qualsevol terra) i quedar-me panxa enlaire mirant el sostre, descansant tota la columna i notant un cos vertical que el tinc castigat de tantes hores asseguda. M'encanta notar el terra dur. Mira, coses rares q tinc. Jajaajajaa. En fi, ja aniré dient més secrets. Jajajaaj.
Cuida't!!!
Gemma
Hola Pia,
Efectivament, a partir del dia 12 de setembre tot ha tornat a la seva rutina!!!ejejej
L'important és doncs saber gaudir d'aquesta rutina, disfrutar cada moment, tant si estem a Allahabad, a Terrassa o al "Polo Norte" ! ;) (segur k disfrutar la rutina d'Allahabad és molt més entretingut que la rutina de catalunya, oi? jejeje ;))
Apalins...Una forta abraçada! Take care. 1 biz
Hola nenes!
Gracies pels comentaris. Haig de confessar que no he anat tantes vegades al camp com hauria, va ser una setmana intensa la pasada. Aixo, si, vaig fer moltes fotos i vaig practicar el japones. Sembla impossible, mai passare del nivell shin-chan.
Es que encara que nomes sigui anar caminant fins al camp ja val la pena, tambe em passo moltes hores asseguda aqui.
La rutina encara dura, pero aviat tocara canviar-la per una altra... pero de mentres, carpe diem!
Una abracada
Post a Comment